sábado, 10 de noviembre de 2007

Que és Postscript?


PostScript és un Llenguatge de Descripció de Pàgina (en anglès PDL, Page Description Language), utillitzat en moltes impressores i com format de transport d'arxius gràfics en tallers d'impressió professional. Està basat en el treball realitzat per John Gaffney en Evans i Sutherland en 1976. Posteriorment, van continuar el desenvolupo 'JaM' ('John and Martin', Martin Newell) en Xerox PARC, i finalment va ser implementat en la seva forma actual per John Warnock i altres, després que ell i Chuck Geschke fundessin Adobe Systems Incorporated (també conegut com Atovó) en 1982.


PostScript es va diferenciar per utilitzar un llenguatge de programació complet, en comptes d'una sèrie de seqüències d'escapis de baix nivell, per a descriure una imatge perquè sigui impresa en una impressora làser o algun altre dispositiu de sortida (en això se sembla a Emacs, que va explotar un concepte intern semblança pel que fa a les tasques d'edició). També va implementar notablement la composició d'imatges, que consisteix d'un conjunt de línies horitzontals, pixeles al vol, descripcions per corbes de Bezier i tipografia (fonts) d'alta qualitat a baixa resolució (i.g. 300 punts per polzada). Anteriorment es creia que tipografies de mapa de bits millorades manualment eren requerides per a aquesta tasca.


PDF és altre llenguatge de descripció de pàgines i és derivat de PostScript, però més simple i lleuger. PostScript també ha trobat aplicacions distintes de la impressió en paper, com és el cas de Display PostScript. DPS és una extensió de PostScript i va ser utilitzat com sistema gràfic 2D en el sistema operatiu NEXTSTEP. Quartz, de Mac OS X, és un sistema similar que utilitza PDF.

viernes, 9 de noviembre de 2007

PDF


PDF (de l'anglès Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format d'emmagatzematge de documents, desenvolupat per l'empresa Adobe Systems. Està especialment ideat per a documents susceptibles de ser impresos, ja que especifica tota la informació necessària per a la presentació final del document, determinant tots els detalls de com va a quedar, no requerint-se processos anteriors d'ajustament ni de maquetació. Cada vegada s'utilitza més també com especificació de visualització, gràcies a la gran qualitat de les fonts utilitzades i a les facilitats que oferix per al maneig del document, com recerques, hiperenllaços, etc.


És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat pels principals sistemes operatius (Windows, Unix/Linux o Mac), sense que es modifiquin ni l'aspecte ni l'estructura del document original.


Pot integrar qualsevol combinació de text, gràfics, imatges i fins i tot música.


És un dels formats més estesos en Internet per a l'intercanvi de documents. Per això és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.


És una especificació oberta, per a la qual s'han generat eines de Programari Lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF. Un exemple és la suite ofimàtica OpenOffice.org.


Pot xifrar-se per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.


L'arxiu PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant l'arxiu, com és el cas dels programes de OpenOffice.org.


És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga duració.


Els arxius PDF, juntament amb les aplicacions que podien veure i crear aquest tipus de documents, van començar a desenvolupar-se a partir de 1991, i la seva adopció comercial i general era molt reduïda. El seu programari es distribuïa com programari de llicència comercial. En l'actualitat el visor de documents PDF està dispodible de forma gratuïta, però no de forma lliure.


Les versions primerenques dels documents PDF no tenien hipervíncles externs; per aquesta raó, la seva adopció en internet era considerablement reduïda i no tenia molta popularitat. En aquests temps, eren comuns les connexions a internet a través de mòdem telefònic, i la grandària dels documents PDF era molt més gran que altres tipus de documents, com el text pla (sense format), per exemple; per tant, la banda ampla va ser un factor clau per a la seva acceptació en internet. A més, ja existien altres tipus de documents que li feien forta competència al tipus de documents PDF, com per exemple, els documents "PostScript" (.ps), els quals, en aquests temps, eren considerablement comuns.



Amb el temps, els documents PDF van ser adquirint popularitat de diverses formes diferents, com publicitat. Aquest tipus de documents va començar a popularitzar-se considerablement, fins a convertir-se en un estàndard.%[sense referències] Aquest tipus de document és vista com una pàgina digital que està llesta per a imprimir-se exactament com la seva mostra en la pantalla, sense problemes de marges a l'hora d'imprimir, tal com succeïx en altres documents digitals.


En els recents anys de la seva popularitat, han sortit diverses aplicacions lectores d'aquest tipus d'arxius. La seva popularitat ha obert la possibilitat de crear documents PDF amb programes de programari lliure, com ho fa en l'actualitat OpenOffice.org. Altres aplicacions, són fins i tot capaces d'editar-los, sense necessitat d'usar la típica aplicació per a crear i editar documents PDF d'Atovó.


El format d'arxius PDF ha canviat diverses vegades, doncs les noves versions del Acrobat d'atovó s'han llançat. Hi ha hagut vuit versions de PDF: 1.0 (1993), 1.1 (1994), 1.2 (1996), 1.3 (1999), 1.4 (2001), 1.5 (2003), 1.6 (2005), i 1.7 (2006), corresponent al Acrobat llança 1.0 a 8.0.